Tres petits

-Ah, ho veneu a granel?
-Sí, tú porta'm una ampolla de vi buida que tinguis per casa, una d'aquestes normals de tres petits, i jo te l'empleno de la bóta. Mira: moscatell, vi ranci i vi jove de l'any...

Cagum Cristina puta!

-No he vist que era pintat groc i merda! El paperet de la grua a terra! Ara vés-lo a buscar... I, a més, la multa!
-Cagum Cristina puta!
-Ja ho pots ben dir!... Escolta, ara precisament ho acabo de llegir això de cristina puta...mira tinc el llibre aquí, veus: Incerta glòria, pàgina 273, ho posa en boca d'un vell carlí que cita la "precària virtut d'una reina liberal de l'any de la picor".

Niu de pops

-No t'ha quedat la motxilla ben bonyeguda, avui?
-Suposo... No l'obris, que t'espantaràs!... Em feien fora de l'alberg, l'he hagut de fer molt de pressa i és un niu de pops. Ho he matxucat tot, cop de cremallera i avall!

Esbullar

-Ben bé un quart fent anar l'assecador però ha estat entrar al cotxe, aparcat al sol, obrir la finestra,...res: dos dits però, mira, el pentinat ben esbullat! Tens una pinta?

-M'havia adormit al sol i veig que ara el mar sembla més xarbotat...
-Sí, prou que l'he tastat: jo d'esquenes, enfeinat a reforçar la fossa i, cagum, una onada m'ha esbullat tot el castell.

-Vam acabar esbullant el llit...

Petarrell

-Treballs a refer-lo, ha arribat mig estabornit...
-Ja m'ho he pensat quan l'he vist marxar: mira que anar en bicicleta al pic del migdia al juliol, amb aquest santíssim petarrell de sol!

Fer comprometre

-Vigila que aquest és petit però ho cull tot, eh?!
-Sí, ja ho sé. L'altre dia no saps com em va fer comprometre! Havia pescat que al veí d'aquest costat li diguem en galtes de farru i li va dir a la cara, per saludar-lo, quan esperàvem l'ascensor! Em volia fondre!

Molles fluixes

-Sense miraments, tú! Hi vas caminant pel carrer i de cop, sents un barra-brupppprr, i ell com si res, ni tan sols para de xerrar i gesticular! No goso ni preguntar-li si ha estat un pet!
-Deu tenir les molles fluixes...
-Home, si fós gran et diria doncs sí, però no té cap edat i fins i tot m'ha semblat que se'ls fa venir bé quan hi ha fressa al voltant...

Esventat

-A veure, sí que s'hi pot parlar però jo el veig un xiiiic esventat...Esperitat no, que el pesquis no l'ha pas perdut,... però un xic esventat potser sí...
-No dius que és de Llançà? Deu ser allò que canten, no?...molt tocat per la tramuntana i quan més vell més tocat de l'ala...

Quatre arpades

-No saps la gana que tinc! He hagut de dinar de pressa, amb quatre arpades, que feia tard a la feina...a veure si ara en aquest sopar em refaig.
-Doncs, no badis i fot-li arpada al canapè que aquest àpat de safates fugaces és plè de rapinyaires!

-La botiga plena a vessar i el van veure, zaaasss, fotre arpada a la pila de llibres i sortir per la porta, a fuita! Tú l'has vist més? Doncs jo tampoc!

Anar granat

-Quants en tenim avui, 2 o 3?
-Som dia 3.
-No cal que ho juris, ja es veu, ja, que vas granat! Has desenfundat un bitllet de 50 per pagar els dos tallats!


-No el coneixia de bones a primeres. Devia fer ben bé 10 anys que no el veia...
-I no l'has trobat granadot?
-Sí, un xic passat,...ha fet una correguda,...ell també ho deu dir de nosaltres, mig món es fot de l'altre mig, vès!